dissabte, 30 de desembre del 2017

2017. Sense país i sense contes (2)

Temps estranys. Tots els temps són estranys. De segur que en totes les èpoques hom ha sentit aquesta sensació de vertigen i d’excepcionalitat. També, de segur, una certa nostàlgia dels temps passats. Dels viscuts. Però també dels imaginats. Sobretot dels imaginats.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada