La meva àvia té per costum convidar-nos a dinar el primer cap de setmana de febrer. I sempre, des que m’acompanya la memòria, sempre, dinem canelons. Tant se li en fot si nosaltres ja estem farts dels canelons de les festes passades. Ella, invariablement, ens afalaga el paladar amb els seus increïbles canelons de carn amb foie i tòfona.
