Temps estranys. I complicats. Per a mi. Per a molts. Fa
mesos que no escric. Fa mesos que gairebé no llegeixo. No vull que sembli que
m’aferro a les excuses. He prioritzat. En el meu cas això vol dir que la ploma
ha perdut davant de moltes altres coses. Coses que se’m mengen el temps. Però
també les ganes. Que absorbeixen els meus pensaments i la meva energia. Ja no
sóc un home jove. Tampoc sóc un vell. He après a dosificar-me. Però
dosificar-se, de vegades, vol dir això: discriminar i triar. I estic preferint
formar part del paisatge que plantar un cavallet, seure i pintar-lo.
No és país per a contes (PDF)
No és país per a contes (PDF)
