2012. La filla

- I, exactament, què és el que ha passat?

- El gat s’ha menjat l’ocell.

La filla (PDF)

2011. Pollastre amb escamarlans

Tot el què era la verdura l’havia comprada a ca la Manoli, com sempre. Poca en feia falta. Tomacons vermells com maduixots. I cebes. També vermelles. No calia res més. Com que només la deixaven fer un plat no havia de comprar de res. Fins i tot li sabia greu anar a molestar a la Manoli per unes poques tomaques i un parell de cebes. Però és que la Manoli la tenia tan bona, la verdura!

Pollastre amb escamarlans (PDF)

2010. 33181

Sembla un fet independent. Per molt que el Joan Corbella ho expliqui, és difícil d’entendre. Creu que només hi ha una causa per tot el que li passa: haver perdut totes les partides d’escacs dels últims vint-i-cinc anys. Una rere l’altra. I això l’ha portat a la situació en que es troba en aquest moment. O això creu ell.

33181 (PDF)

2009. Serem sincers

Serem sincers. El temps se m’ha tirat a sobre. Enguany, com li ha passat a moltes persones, altres han estat les preocupacions que han ocupat el meu emboirat cap els darrers mesos. Així ens hem plantat en aquest desembre tropical que més convida a passejar pels carrers engalanats que a romandre a les nostres llars cantant cançons i menjant torrons.

I no he escrit el conte.

Serem sincers (PDF)

2008. Ernest Albi

L’Ernest Albi havia decidit sacrificar les seves vacances en favor de l’amor. Potser ell no s’havia fet un plantejament tan cursi. Ni tan explícit. Més aviat, sense adonar-se, els dies i els eurets se li anaven escorrent a mesura que la seva fixació, diguem-li enamorament, s’anava primer perfilant, després definint i per últim aprofundint. Encara que la sensació va ser més aviat tot al contrari. Primer va notar quelcom molt dins seu, com si se li haguessin compactat tots els òrgans en un únic estómac enorme, gàstric i famolenc que li naixia a l’anus i s’anava consolidant ascendent, vertical, fins brogir-li per la gola. Lo de la definició i la perfilamenta van quedar per més endavant.

Ernest Albi (PDF)

2007. Bonaventura Junivart

Pel Bonaventura Junivart, com per moltes altres persones, el dia de Nadal tenia una litúrgia especial.

El primer, no s’aixecava a l’albada com qualsevol altra jornada. Esperava que al campanar de l’esglèsia toquessin les nou. Encara que el sol sortia a quarts de nou, mitja horeta és mitja horeta i un dia com aquest es permetia aquest luxe. El Lucky, que no entenia de festivitats, feia estona que bordava als peus del llit. El Bonaventura s’incorporava a l’hora decidida i li donava una bona puntada a les costelles, cosa que el gos agraïa car ho reconeixia com a part de la rutina habitual.

Bonaventura Junivart (PDF)

2006. L'Adoració

Modest López va néixer a Barcelona, o millor dit a la vil·la de Sants, la nit de Cap d'Any de fa vint-i-vuit anys. Com era previsible feia fred. Aquesta no és la narració de cap història molt particular. Sa mare era una dona molt pietosa que va néixer, viure i va trobar-se amb Nostre Senyor a la carretera de la Creu Coberta, a la casa dels seus rebesavis. Els veïns més burletes deien que això de trobar-se a Nostre Senyor, lo que es diu trobar-se’l, doncs que se l’havia trobat més d’una vegada. D’entrada, quan ja passava de la trentena i creia que no es casaria ni tindria mainada, amb qui es va trobar, a part del totpoderós, va ser amb el senyor López. Al senyor López li esqueia millor el títol d'arreglahotot que de totpoderós, i en va deixar constància en el seu encontre amb la mare d’en Modest, doncs va arreglar d’un sol toc, i no per aquest ordre, la solteria i la falta de descendència de la senyoreta Prats, que és com es deia la noia abans que tothom passés a anomenar-la senyora Lluïsa.

L'Adoració (PDF)