Pel Bonaventura Junivart, com per moltes altres persones,
el dia de Nadal tenia una litúrgia especial.
El primer, no s’aixecava
a l’albada com qualsevol altra jornada. Esperava que al campanar de l’esglèsia
toquessin les nou. Encara que el sol sortia a quarts de nou, mitja horeta és
mitja horeta i un dia com aquest es permetia aquest luxe. El Lucky, que no
entenia de festivitats, feia estona que bordava als peus del llit. El
Bonaventura s’incorporava a l’hora decidida i li donava una bona puntada a les
costelles, cosa que el gos agraïa car ho reconeixia com a part de la rutina
habitual.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada